Pere Mañach era fill d’una família de serrallers però havia renegat del seu llegat familiar, traslladant-se a París després d’una discussió amb el seu pare, l’industrial Salvador Mañach, per les seves idees anarquistes.

A París, va fer d’intermediari entre pintors i galeristes, entre ells, Pablo Picasso, de qui en fou el primer marxant i amb qui va conviure breument (per les estretors econòmiques del pintor) en el seu apartament del Boulevard de Clichy. Fruit d’aquesta amistat, Picasso li va dedicar un retrat que es pot veure a la National Gallery de Washington.

Pedro Mañach, Pablo Picasso, 1901. Oli sobre tela (105 x 70 cm); © 2012 Estate of Pablo Picasso/Artists Rights Society (ARS), New York

A la mort del seu pare, va tornar a Barcelona i es va fer càrrec de l’empresa familiar. Va ser aleshores quan va decidir obrir botiga al carrer Ferran (fins aleshores la serralleria tenia els tallers i la botiga al carrer Barberà, 9). En un primer moment, Mañach es va dirigir al seu amic i client Antoni Gaudí per encarregar-li el projecte, amb qui es coneixien gràcies al fet que la serralleria Mañach s’havia encarregat de fabricar els tancaments interiors i tiradors de la Pedrera. Gaudí, però estava massa enfeinat amb les obres de la Pedrera i el Parc Güell, entre d’altres, i li va recomanar el seu deixeble predilecte, Josep Maria Jujol.

Jujol i Mañach van travar amistat de seguida, segurament pel patent fervor religiós de tots dos i per la gran sensibilitat artística del comitent, qui li va donar llibertat creativa absoluta a l’arquitecte. Jujol es va aferrar a la carta blanca que li havia brindat el seu nou amic en un dels seus primers projectes en solitari com a arquitecte (tot just s’havia llicenciat 3 anys abans i havia iniciat el projecte del Teatre Metropol de Tarragona) i va convertir un negoci tan prosaic com una serralleria en un establiment totalment líric, que devia espaterrar els vianants del luxós carrer Ferran.

L’amistat entre tots dos va propiciar col·laboracions posteriors com l’encàrrec el 1916 de l’edifici per als nous tallers de la serralleria, a la Riera de Sant Miquel del barri de Gràcia (avui convertit en escola per l’estudi d’arquitectes Bach & Mora) i el mobiliari del pis particular de Pere Mañach a la Ronda Sant Pau, que va adquirir amb motiu del seu casament el 1919, en particular els mobles del saló, dormitori i sala de música, alguns dels quals es poden veure al MNAC, com un moble per a arxivar partitures, una tauleta de centre o una cadira.

Per saber-ne més sobre les relacions entre diferents actors, consulteu Constel·lacions, interrelacions…

Fonts: “La botiga Mañach o la força del desconcert”, Jordi Peraferrer (EINA, 2016); MNAC; National Gallery of Art; “Jujol”, Quadernos de Arquitectura, J. F. Ràfols (Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1950)